És un mètode terapèutic desenvolupat pel Dr. Samuel Hahnemann al segle XIX capaç d'afavorir una reacció curativa de'l mateix organisme estimulant la seva autoregulació mitjançant l'administració de substàncies en dosis infinitesimals.
Això que vol dir?
Que qualsevol agent extern (físic, químic , emocional o biològic genera una acció externa en el sistema autorregulat (cibernètic) que és l'organisme humà i per mantenir estable les condicions del sistema i fer-ho compatible amb la vida, s'engeguen unes reaccions en sentit contrari. Posem un exemple, davant el fred ambiental, el nostre organisme genera contraccions musculars - tireteres- per generar calor i mantenir la temperatura adequada. El medicament homeopàtic disminueix al mínim l'acció primària (bioquímica) i potència al màxim l'acció secundària (endògena) de l'organisme, afavorint l'autoregulació. Per això els medicaments homeopàtics es prescriuen de forma molt individualitzada, de manera que són molt específics per a cada pacient: no hi ha malalties en general sinó malalts en particular.
La seva utilitat no és solament el tractament de malalties, també pot potenciar les funcions naturals del cos, tant físiques com intel·lectuals per això cada vegada més s'aplica en esportistes, professionals o no, en estudiants, opositors, persones amb càrrecs de responsabilitat sotmeses a un intens estrès, etc.
Es efectiu?
Aquests tractaments afavoreixen el procés d'autoregulació de l'organisme i aquesta és justament la seva limitació: hi ha persones que pot ser que no responguin ben al tractament, quadres que faci massa son temps tractats amb medicaments convencionals i s'hagi afeblit la capacitat de reaccionar que té l'organisme, o bé persones que per la seva constitució o feblesa el seu organisme manqui de la vitalitat suficient per respondre de forma positiva a aquests tractaments. En aquests casos pot fins i tot trobar-se una millorança parcial, encara que no la curació, però encara així pot suposar una millora important en la qualitat de vida.
Com s'ha de prendre?
- El millor és prendre-ho lluny dels menjars, 30 minuts abans o almenys 90 minuts després d'ingerir aliments, però pot ser en qualsevol moment del dia, no ha d'estar en dejú.
- Ha de mantenir-se uns minuts sota la llengua. En cas d'urgència es pren sempre que sigui necessari, encara que s'acabi de menjar. Atès que la seva absorció és sublingual, pot ser útil en aquests casos esbandir-se bé la boca abans de prendre-ho.
- Si hem de diluir-lo ho farem amb una cullereta de plàstic i no de metall.
Que evitarem quan prenguem homeopatía?
No hem de prendre menta, cafeïna (te, cafè, refresc de cola o de te, guaranà, mat,etc), regalèssia ni camamilla. No ha de prendre'ls i ha de ser especialment estricte en els primers mesos de tractament: l'ús d'aquestes substàncies pot anul·lar l'efecte del medicament homeopático i portar-nos a error, descartant per falta d'acció el medicament que podia haver-li guarit.
La menta sembla interferir sobretot en l'absorció, per això es recomana canviar el raspall de dents per un que no s'hagi usat amb menta, no usar pasta que sàpiga a menta (existeixen pastes adequades per a medicaments homeopàtics de venda en farmàcies). De totes maneres, si pren alguna cosa que porti menta lluny de la presa del medicament homeopàtic,normalment no hi haurà cap problema, però no és recomanable.
En general es desaconsella l'ús de qualsevol planta medicinal tret que el doctor l'hi indiqui.
Pot usar infusions de rooibos, te blanc i til·la. En general no interfereixen amb el medicament homeopàtic.
