QUÈ ÉS LA SARNA I PERQUÈ ESTÀ TORNANT?

Els casos de sarna (o escabiosis), una malaltia que se situa en la capa més superficial de la pell, estan en augment a escala nacional arran de la pandèmia de la covid-19. Un repunt que els dermatòlegs atribueixen als canvis d'hàbits durant el confinament i les reunions socials en els domicilis han pogut influir, així com la dificultat d'accedir als metges de família durant els mesos de confinament, que van fomentar que es contagiés amb major facilitat, sense tractaments ni prevenció. Per tant, en trigar més a diagnosticar i a tractar-se, tot el temps que el pacient està amb la malaltia està contagiant. A Espanya no es dona un seguiment epidemiològic d'aquesta malaltia com ocorre amb la covid, el VIH o la sífilis, per la qual cosa com que no es porta un registre dels casos positius, la sarna no surt de la consulta de dermatologia i de l'historial clínic de cada pacient, la qual cosa impedeix conèixer xifres exactes. Segons dos informes del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) i del Centre Nacional de Medicina Tropical (CNMT) de l'Institut de Salut Carles III publicat el mes de novembre passat, la sarna ja estava en augment des de 2014 i s'observa una tendència creixent d'ingressos hospitalaris en els últims anys. Els seus investigadors atribuïen aquest augment a les "retallades en els serveis socials i sanitaris", a més de "l'empitjorament "de les condicions de vida per la crisi econòmica de 2008". Un problema de salut pública Els dermatòlegs alerten que la sarna pot ser un problema de salut pública, ja que pot afectar qualsevol persona i no s'ha demostrat que hi hagi major prevalença en cap franja d'edat, classe social, econòmica o cultural. És una infecció com qualsevol altra i tots tenim el risc de contreure-la en algun moment, el gran estigma associat que apareix per falta d'higiene, és rotundament fals. Per què es produeix la sarna? Amb el seu a penes 400 micres de grandària, els seus quatre parells de potes i el seu cos arrodonit aquests paràsits estan portant de cap a la comunitat sanitària. Després de contagiar-nos, els mascles fecunden a les femelles sobre la superfície de la nostra pell. Després de la còpula el mascle mor i la femella furga túnels sota la nostra pell on diposita diverses desenes d'ous. Quan fan eclosió, els nous Sarcoptes scabiei surten a la superfície de la nostra pell per a continuar reproduint-se. El contagi es produeix mitjançant el contacte estret pell amb pell, per exemple, durant les relacions sexuals. Però no sols la pell humana és la forma de contagi, també ho és la roba d'una persona infectada. Gestos com compartir peces, tovalloles o dormir en un llit amb els llençols d'una persona amb sarna són més que suficients perquè es produeixi el contagi. A la roba els àcars de la sarna poden viure fins a tres dies, així que tingui especial cura i eviti compartir-la. Aquest contagi, a vegades, produeix enormes problemes en guarderies, col·legis, residències d'ancians, presons, hospitals... on la transmissió pot ser massiva i difícil de manejar. La major part dels casos es dona en famílies amb diversos convivents en el mateix domicili. Hi ha dues claus per a fer el diagnòstic de sarna: que la picor empitjora a la nit i que no afecta la zona del cap. PERÍODE D'INCUBACIÓ Des que es produeix el contagi i fins que apareix el primer símptoma, la picor, poden passar des de pocs dies fins a tres setmanes. El període d'incubació de la sarna és molt variable, i això dificulta enormement poder tallar la cadena de transmissió. TRACTAMENT La sarna té cura que, en general, consistirà en l'aplicació d'escabicides com la permetrina tòpica (crema) per tot el cos. També és habitual que sigui receptada la ivermectina, un antiparasitari oral. Són els dos tractaments més usuals.