ENURESIS o Orina involuntària
S'entén per enuresis en medicina la presència d'emissions involuntàries d'orina més enllà de l'edat en què sol produir-se el control vesical, al voltant dels 6 anys. En la pràctica i en funció d'antecedents familiars o altres causes, aquest control pot perllongar-se fins als 10-11 anys, fins i tot més endavant. Com és d'imaginar, en general, quan més edat té el nen pitjor porta aquesta situació. Limita les seves sortides a dormir fora del domicili familiar, li avergonyeix davant els seus iguals i coneguts, etc. En resum, és alguna cosa que cal resoldre per evitar mals glops en el futur del nen. Disposem de medicaments homeopàtics que no solament van a actuar sobre l'esfera urinària immadura sinó també ens permet incidir sobre les característiques psicològiques que estiguin afavorint la persistència de l'enuresi: timidesa, inseguretat, gelosia, introspecció... Un bon exemple ho constitueixen medicaments com CINA, PLANTAGO, EQUISETUM i HYOSCIAMUS entre uns altres.
EPSTAXIS o Sagnat pel nas
En medicina denominem epistaxis a tot procés hemorràgic que tingui el seu origen en les fosses nasals. És una situació relativament freqüent, i el principal motiu de consulta d'otorinolaringologia en urgències. Més de la meitat de la població l'ha patit en algun moment de la seva vida i, encara que a vegades pot resultar molt aparatós, la immensa majoria de les vegades l'hemorràgia espontània cedeix al cap de pocs minuts. Sol tractar-se d'episodis aïllats, i només un percentatge mínim dels casos revesteix gravetat suficient per a recórrer als serveis sanitaris. L'epistaxi es produeix gairebé sempre per sagnat en una zona concreta de la mucosa nasal, més prima i amb molts vasos sanguinis. La seva fragilitat pot augmentar per la sequedat de l'aire, la causa principal, o per l'erosió a la qual pugui veure's sotmesa a causa de moltes altres causes, des d'una desviació de l'envà nasal fins al frec amb l'ungla en introduir un dit en el nas (molt freqüent en nens), la introducció d'un cos estrany, un esternut o expulsar l'aire amb massa violència, una rinitis al•lèrgica o per infeccions, l'abús de descongestius nasals, l'existència de pòlips i diferències de pressió per l'altitud, entre altres. En aquells casos en què la situació es perllonga o tendeix a la recaiguda, el tractament sobre la base de taponaments o cauterització de la zona no resulta còmode per a l'adult i menys encara per al nen que es resisteix a la seva aplicació. En la meva experiència amb medicaments homeopàtics, tant per tractar el procés agut com la tendència al fet que es repeteixi, el resultat és bo i ens evita actuacions que resulten especialment incòmodes en els nens. Simplement faré referència a un medicament, PHOSPHORUS, com un bon antihemorràgic en general.
CICATRITZACIÓ
La molt bona intervenció sobre la cicatrització dels medicaments homeopàtics és alguna cosa que coneixen tant els metges en general que els utilitzen, com els especialistes que realitzen tractaments de cirurgia plàstica o estètica. En alguns individus hi ha una tendència a la producció exagerada d'un teixit cicatricial quan se'ls produeix una ferida. En aquesta situació parlarem d'una "cicatriu queloide", una cicatriu antiestètica en ferides, picades, acne, ferides quirúrgiques, cremades, pírcings, varicel•la... No hi ha diferències de gènere a l'hora de tenir propensió a fer cicatrius queloides, però aquells de pigmentació fosca en la pell són més susceptibles. S'és també més propens a la formació de queloides si s'és menor de 30 anys o s'està embarassada. El factor genètic també és una causa, ja que persones d'origen africà, asiàtic i llatí tendeixen a tenir cicatrius queloides amb major facilitat. La presa, ben preventiva (quan existeixen antecedents o es tracta d'intervencions programades) o durant la cicatrització de GRAPHITES, propiciarà una bona cicatrització i pres juntament amb THUYA prèviament procurarà evitar la formació d'aquestes antiestètiques cicatrius anomenades queloides.
CREMADES
Les cremades es classifiquen habitualment en tres graus en funció de l'afectació de la pell. Vull destacar especialment l'acció de CANTHARIS cuan apareixen butllofes a causa de la intensitat de la cremada. Resulta especialment ràpida l'acció d'aquest medicament homeopàtic que fa desaparèixer la butllofa en 24-48 hores de manera neta sense haver de recórrer a la retallada de la butllofa, molestes cures locals, etc.
EPICONDILITIS o lesió del colze
L'anomenat "colze de tenista" és el terme amb què es designa col•loquialment a l'epicondilitis, lesió en una zona concreta del colze (epicòndil) a causa de traumatismes repetits pels cops amb la raqueta practicant el tenis. Donau el freqüent de l'ús d'aquesta zona, l'epicondilitis tendeix a evolucionar lentament podent a vegades durar mesos malgrat el tractament amb antiinflamatoris i fisioteràpia. RUTA, KALIUM BICHROMICUM o ARNICA són medicaments homeopàtics molt útils per tractar aquest procés que sol recuperar-se en poc temps.
Acabem de veure 5 exemples de patologies en les quals els medicaments homeopàtics actuen de manera eficaç i ràpida, amb seguretat i a qualsevol edat. El camp d'acció dels medicaments homeopàtics és molt ampli. En successius postos anirem veient indicacions poc habituals però per les quals resulten igual d'útils.
Coneixíeu aquests usos de l'homeopatia? Heu utilitzat aquesta terapèutica per tractar alguna d'aquestes situacions? Ens encantaria conèixer les vostres experiències. La nostra experiència aconsellant aquests medicaments ha estat molt positiva.
Font: http://www.hablandodehomeopatia.com/5-situaciones-que-no-esperabas-resolver-con-homeopatia/
